LES EMOCIONS INFANTILS

En aquest vídeo podrem veure un documental referent a l'educació emocional dels infants, on ensenyen a posar nom en aquella sensacions que tenen dins seu i no saben com explicar-les. Amb ajuda de l'educadora que els ensenya a posar nom al sentiment que tenen dins a traves de contes i amb l'ajuda dels seus propis companys, així poden arribar a la finalitat de que l'infant per ell mateix acabi contemplant totes les emocions que se li han explicat i triar la adequada per a sensació, sentiment, que te en aquell mateix moment.

Documental de l'educació emocional:

En el segon vídeo podem veure una mica visualment un seguit d'emocions a traves dels dibuixos animats:

Gargot infantil, les etàpes

EL DIBUIX INFANTIL
 

El dibuix dels nens/es va transitant diferents etapes que poden, en alguna mesura, relacionar-se amb l'edat. Sí es pot dir que un nen de 7 anys ha d'haver superat l'etapa del gargot, però no cal pensar que l'endemà de complir els 4 deixarà el gargot per elaborar un “monigote”, ja que ha de passar per un procès d'esquematització i l'evolució  de cada nen és diferent.

Aclarit això, podem recórrer les diferents etapes del dibuix infantil:

L'etapa del gargot: Des que agarren per primera vegada un llapis –al voltant dels 2 anys- fins als 4 anys, aproximadament, els nens travessen tres moments diferents. Primer dibuixen gargots desordenats, una espècie de raions a la fulla sobre el quals no tenen més control que el que els permet començar i acabar, i que per això mateix, moltes vegades els nens acaben pintant la taula on estan recolzats.
Més tard aconsegueixen controlar una mica més els moviments i poden detenir-se per portar el traç cap a on desitgen durant la realització dels seus gargots. Finalment, el gargot amb nom apareix quan el nen comença a atribuir un significat al que dibuixa i llavors diu que va fet “un gos”, “la mamà”, encara que sigui díficil reconèixer el que el nen vol expressar/ dibuixar.

Aquest període del dibuix infantil al qual el nen fa els seus primers gargots es divideix en tres fases: els gargots descontrolats, els gargots controlats i els gargots amb nom. 

Dibuix nen/a de 2 anys 3 mesos:

Etapa del gargot incontrolat.

És difícil distingir si el que aquesta nena fa són gargots múltiples, línies en zig-zag o ondades.
El que no estiguin molt definides les línies no és important donada la curta edat.
El traçat és intens, indicant un bon to vital.
El color és únic, el blau.

Aquesta etapa, es defineix  per la impotència per frenar el gargot. Comencen el traçat i no sabem ni quan ni perquè l'acaben.

2. L'etapa preesquemática: Es dóna aproximadament entre els 4 i els 7 anys i es caracteritza per la recerca conscient de donar  forma al que volen dibuixar. És durant aquesta etapa quan es produeix el moment màgic en el qual mamà o papà van a reconeixeran en els traços del nen l'objecte que ell diu haver representat. El més comú és que aquest primer dibuix sigui el de la figura humana, que inicialment sol representar-se amb un cercle i dues línies que surten verticalment d'ell i que el nen nomena com “les cames”, “els braços” o “les mans”. Aquests “cap-peus” o “capgrossos” apareixen entre els 4 i els 5 anys i es van complicant, elaborant amb l'agregat d'altres dues línies simbolitzant els braços, amb un cercle entre les cames a simbolitzant l'abdomen i, més tard, el cos.

Dibuix d'un nen de 4 anys:

Estem davant d'un dibuix de l'etapa preesquemàtica, figures tipus "capgros"

És un dibuix típic d'aquesta etapa.

Es tracta d'un dibuix  alegre i viu. Predominen els tons foscos,  el marró, el blau i el verd.

Els personatges estan dibuixades amb traces d'una sola línia

Notícia o estudi dels més menuts

Augmenta la pràctica esportiva entre infants i joves a Barcelona

El nou estudi d’hàbits esportius entre infants i joves de 6 a 18 anys fora de l’horari escolar actualitza les dades del darrer estudi, elaborat l’any 2007. En aquest nou document es reflecteix un increment important de la pràctica esportiva, a la vegada que s’hi pot detectar menys diferències entre gèneres i una pràctica esportiva molt més equilibrada territorialment.

La tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos, ha presentat el nou Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat de Barcelona (PDF), un document que actualitza les dades de l’anterior estudi, que es va fer el 2007. S’ha efectuat sobre una mostra de poc més de 4.000 nens de 6 a 18 anys que practiquen esport fora de l’horari lectiu i de manera regular, en representació dels 157.367 escolars que hi ha a la capital catalana.

Segons l’estudi, es constata un creixement de la pràctica esportiva del 9,2% respecte a l’any 2007, ja que el percentatge de nens que practiquen esport ha arribat al 76% de la població escolar. Aquesta dada situa Barcelona per sobre de la mitjana de Catalunya (67,3% segons dades del 2011), que només es veu superada internacionalment per Finlàndia i Austràlia, amb un 84% i un 73%, respectivament.

Així mateix, s’ha aconseguit reduir la diferència de la pràctica esportiva entre noies i nois fins a un 13,3%, una dada que escurça en un 4,1% la diferència entre gèneres que va detectar l’estudi anterior. En aquest sentit, tal com ha assenyalat la tinenta d’alcalde d’Esports, Maite Fandos, “s’ha aconseguit rectificar la pèrdua de noies practicants a segon de batxillerat detectada a l’enquesta del 2007”, ja que el percentatge de pràctica femenina en aquesta etapa educativa es recupera lleugerament, malgrat que els percentatges de pràctica dels nois segueixen superant els de les noies a tots els cursos.

No obstant això, tots dos sexes coincideixen en els motius principals per practicar esport: “perquè m’agrada i per estar en forma”; mentre que, a diferència del 2007, el motiu principal en nens i nenes per no practicar-ne és “perquè no tinc prou temps”. I en aquest estudi s’hi afegeixen dos nous motius: “perquè costa diners” i “perquè m’haig de centrar en els estudis”, amb gairebé un 16% cadascun.

D’altra banda, també es pot concloure que la transmissió d’hàbits esportius en el nucli familiar és decisiva (un 83% dels escolars que fan esport tenen pares o mares que també en fan); que l’ús del lleure per la pràctica esportiva és superior a l’ús de les activitats no esportives fora de l’horari escolar; i que hi ha un creixement significatiu de la pràctica ocasional durant els períodes de vacances escolars (Nadal, Setmana Santa i estiu), especialment entre les noies.

Pel que fa a la pràctica esportiva per territori, hi ha hagut un augment generalitzat a tots els districtes, encara que de manera destacada a Ciutat Vella, que ha arribat a assolir un 25% de pràctica esportiva entre la població en edat escolar i s’ha equiparat, així, a la resta de districtes.

El futbol, el bàsquet i la natació mantenen el domini

Els esports més practicats de forma organitzada segueixen essent pràcticament els mateixos que els de l’anterior estudi. De manera que el futbol, el futbol sala, el bàsquet i la natació són encara els esports que més es practiquen entre els nois i noies.

Com a novetat destaca que la pràctica del futbol entre les noies ha augmentat de manera significativa i se situa en quarta posició, per darrere del bàsquet, mentre que el 2007 no formava part dels cinc esports predilectes de la població femenina en edat escolar.

Malgrat aquest canvi, les influències dels models masculins i femenins es mantenen, ja que la dansa és encara l’activitat física més estesa entre les noies i el futbol continua sent l’esport preferit dels nois.

Finalment, cal destacar la importància dels Jocs Esportius Escolars en la pràctica competitiva de les noies, així com l’habituació en l’esport en la fase d’educació primària. Les competicions federades es vinculen directament a la pràctica esportiva dels nois i noies de secundària.

La promoció esportiva municipal dóna fruits

Arran de la millora dels resultats en la pràctica esportiva entre la població en edat escolar que es reflecteix en aquest darrer estudi, Maite Fandos ha assegurat que en gran part “són fruit de les línies d’actuació posades en marxa i executades per l’Ajuntament de Barcelona, en unió amb l’important teixit associatiu de la ciutat”.

En aquest sentit, ha recordat la mesura de govern “Convivim esportivament”, aprovada el juny del 2012, el programa “De marxa… Fent esport!”, el suport actiu a l’esport femení, l’ampliació de les activitats del programa d’esport escolar en horari lectiu “L’escola fa esport a la ciutat”, el suport a les entitats organitzadores d’oferta d’esport en edat escolar fora de l’horari lectiu “L’esport ens fa més grans”, i tot un seguit d’accions de promoció esportiva escolar emmarcats en la celebració de competicions com els Mundials d’Handbol i Natació i els X Games, entre altres.

Finalment, Fandos ha recordat “el gran paper que exerceixen les entitats de la ciutat que ofereixen activitats esportives als escolars fora d’horari lectiu, per la qual cosa els ho vull agrair especialment. Són imprescindibles per mantenir aquestes tendències positives reflectides en aquest estudi”.

Accions de futur: millorar la pràctica femenina i promocionar els valors

Maite Fandos ha posat de manifest la voluntat del consistori de “continuar treballant per mantenir la tendència d’increment de la pràctica esportiva femenina i l’equilibri de l’oferta i de la pràctica masculina i femenina, així com treballar per tenir més incidència a primer i segon de secundària”.

D’altra banda, s’estableix el compromís de potenciar més actuacions dirigides a treballar els valors i les conductes positives en la competició en edat escolar, amb especial èmfasi a la campanya Compta fins a tres